Projecte Eina per avaluar l’adequació d’un habitatge

A la tardor de 2022 s’estableix un projecte de col·laboració entre la Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya (FEPCCAT) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest neix de la necessitat de valorar l’accessibilitat d’un habitatge i prioritzar actuacions de millora en aquest marc del projecte “Rumbo: hacia un modelo de autonomía personal conectada e inclusiva”. Els participants en el projecte de col·laboració son tècnics de la FEPCCAT, professors de la UPC i persones diagnòstiques de paràlisi cerebral i/o en situació de pluridiscapacitat.

Si bé existeixen diverses aproximacions al problema d’identificar el grau d’accessibilitat d’un habitatge, s’han de realitzar unes consideracions prèvies: la utilitat d’aquest resultat, com entendre’l i aplicar-lo a la realitat de les persones amb discapacitat que habiten en aquest. A més, cal reflexionar sobre la utilitat d’utilitzar un indicador únic. Si bé, en l’àmbit conceptual, permet posicionar un habitatge en un cert rang, no permet identificar els avantatges i els problemes existents. És per això que es detecta la necessitat d’obtenir múltiples indicadors, corresponents als principals elements d’anàlisi.

És per això que es plantegen dos indicadors de treball. Un primer indicador, complementari al grau d’accessibilitat, seria el grau d’adequació d’un habitatge als seus habitants. En aquest cas, es personalitza l’anàlisi d’un habitatge concret a les necessitats, les capacitats i les aspiracions dels seus habitants. És a dir, un habitatge, més o menys accessible, s’adequa, és útil als seus habitants? I anant un pas més, es podria formular la pregunta de quin element d’un habitatge aportaria més autonomia als seus habitants? Per tant, un segon indicador incorporaria el possible impacte d’una acció de millora en un element concret. Tots dos indicadors podrien combinar-se en una figura de mèrit, la relació entre ells. Aquesta figura de mèrit impacte/adequació permetria evidenciar aquelles possibles actuacions que suposarien un benefici més gran per als habitants de l’habitatge, actuant sobre les principals barreres d’accessibilitat. Conjugaria la percepció dels usuaris i la realitat de l’habitatge, responent la pregunta: quina actuació de millora s’hauria de prioritzar?

De manera anàloga, és important una correcta selecció i estructuració dels elements que es valorarien en un habitatge, permetent així fer-ne l’anàlisi de forma sistemàtica. La interacció d’aquests elements amb els habitants de l’habitatge implica consideracions importants a tenir en compte al llarg de tot el desenvolupament del projecte i condiciona tant la metodologia com les eines de treball. Hi ha elements físics, com una escala, i conceptuals, com un itinerari; elements imprescindibles, com les parets, i d’altres que poden no existir, com ara una plaça d’aparcament; elements passius, com el paviment, i altres actius, com els interruptors; etc.